Un joc on vas de veritat a la Lluna i saltes quatre vegades més alt

Hi ha algun joc on puguis anar de veritat a la Lluna?

Molts jocs tenen un nivell de la Lluna: un mapa a part darrere d'una pantalla de càrrega, un fons pintat, un coet d'arcade que toques per llançar. Openworld ho fa diferent. És un sandbox de vòxels en un planeta sencer i rodó — camines recte i tornes d'on has sortit — sota un cel de veritat amb fases de la Lluna i eclipsis, fins al Sol, passant per la Lluna i els planetes. A Mac (natiu a Apple Silicon), Windows i Linux.

La Lluna del teu cel no és una textura. Orbita la teva Terra: el joc calcula on és a partir de la seva òrbita, així que surt, es pon, creix i minva, i de vegades llisca davant del Sol (la guia dels eclipsis t'explica com). I aquesta mateixa Lluna és un món propi, de 273 km de radi, amb el seu propi terra desat com el de la Terra. Hi pots posar els peus.

• En coet: la manera de veritat. Cinc tipus de peces, propel·lents de veritat, física orbital de veritat, i un pilot automàtic que fa tota la missió un cop has encès el motor. Tot és a la guia de construcció de coets.
• En mode espectre (/gamemode spectre), per fer-hi un cop d'ull: vola per sobre d'1 km aproximadament, el terra deixa pas a l'espai i pots anar directament cap a la Lluna, a uns segons a velocitat màxima. Sense física, sense combustió d'aterratge: una visita turística.

De la plataforma de llançament a l'espai: el cel es torna negre

Encén el motor amb Espai i el pilot automàtic se'n fa càrrec: puja recte amunt, s'inclina en el seu gir, atura el motor, avança per inèrcia fins al cim de l'arc i crema de costat fins que els instruments diuen «En òrbita!». L'aire s'aprima a mesura que puges (desapareix del tot als 80 km) i el cel blau s'enfosqueix fins a ser negre, amb les estrelles immòbils.

Mira cap avall: el terra de vòxels s'ha canviat per el planeta pintat, el mapa real del teu món dibuixat a partir de la seva llavor (oceans, deserts, casquets de gel, serralades) i el veus corbar-se. Aquest és el planeta rodó pel qual has caminat, vist des de fora per primera vegada.

El viatge: hores de vol, uns minuts per a tu

1. 1

   Òrbita d'aparcament

   El coet dona voltes a la Terra mentre el planificador calcula el moment exacte per sortir.

2. 2

   Combustió: cap a la Lluna

   El motor s'encén de nou i et posa en una trajectòria que troba la Lluna.

3. 3

   Deriva

   Hores de vol real, condensades en minuts: el temps s'accelera sol, fins a 10.000 vegades, i només per al teu coet: el món conserva el seu rellotge.

4. 4

   Capturat en òrbita lunar

   Una última combustió darrere la Lluna i hi dones voltes.

5. 5

   Aterratge

   Potes fora, motor regulant l'empenta, contacte per sota de 3 m/s. Benvingut a la Lluna.

Quant pots saltar a la Lluna?

A la vida real, la gravetat de la Lluna és d'1,62 m/s², sis vegades més feble que els 9,81 de la Terra. Sense res més en joc, un salt aniria unes sis vegades més alt. Aquesta és la resposta que trobaràs als llibres de física.

Openworld fa servir aquests valors exactes: 0,165 g a la Lluna. El teu salt comença a la mateixa velocitat a tot arreu, i el joc hi manté el mateix fregament suau a tots els móns: és el que fa que un salt sigui el teu salt. Calculat tic a tic, el resultat és: 1,25 m i 0,6 s a l'aire a la Terra, uns 5 m i 2,8 s a la Lluna. Quatre vegades més alt, gairebé cinc vegades més llarg. Prou per pujar a un dipòsit de coet o creuar un petit cràter d'un salt.

Clic: salta una altra vegada

Què canvia amb poca gravetat?

• Les caigudes fan molt menys mal. El dany per caiguda ve de l'energia de la caiguda, i aquesta energia s'escala amb la gravetat: una caiguda a la Lluna fa tant mal com una de sis vegades més curta a la Terra.
• Et quedes més temps a l'aire. Gairebé tres segons per salt: temps per apuntar el teu aterratge a la vora d'un cràter.
• Tot costa menys d'aixecar. Des de la superfície lunar, arribar a l'òrbita demana uns 1 km/s de delta-v, contra 5 km/s per a una òrbita i tornada des de la Terra.
• Cap mena d'aire. Cap fenomen meteorològic, mai (ni pluja, ni neu, ni boira) i un cel que continua negre fins i tot a migdia.

Què hi ha allà dalt?

La Lluna té el seu propi generador de terreny, diferent del de la Terra: un desert polsós de mars foscos i regolita pàl·lida, terres altes rocoses i laberints de canyons estrets, i cràters de totes les mides. Dins dels més grans, móns sencers — boscos de plata, jardins brillants, bosquets de cristall, camps de gel i rius de gel — damunt de sales on s'obren els fons dels cràters, a 22–50 m de fondària.

I té recursos que la Terra no té. Cada Lluna té més d'un centenar de jaciments gegants: mineral d'heli-3, ilmenita i titani als mars foscos, ferro meteòric als cràters, bauxita a les terres altes, coure als laberints, quars als bosquets de cristall, ferro i gemmes gairebé a tot arreu, i gel lunar als pols. Cada jaciment és un cos de mineral de 40 a 120 m d'ample, amb trossos de mineral que sobresurten del terra damunt del seu cor. Al forn, la ilmenita dona titani, el ferro meteòric dona acer sense carbó i la roca de les terres altes dona alumini; la planta de gas converteix el gel lunar en oxigen líquid i hidrogen líquid.

Com es veu la Terra des de la Lluna?

Gran, blava i perfectament quieta. La Lluna sempre mostra la mateixa cara a la Terra, de manera que des de la cara visible la Terra mai no surt ni es pon: queda penjada al mateix punt del cel mentre el Sol la creua. Un dia a la Lluna dura unes dotze hores de temps real (un dia a la Terra, vint-i-cinc minuts).

El que sí que canvia és la seva fase, al revés que la de la Lluna. Quan el Sol és alt sobre la teva base lunar, la Terra és una falç prima; a mitjanit lunar és plena, i la seva llum blava és tot el que cau al terra. I quan la Terra passa davant del Sol, pots veure un eclipsi des de la Lluna.

Matí a la Lluna
Un cel negre a migdiaSense aire que escampi la llum: les estrelles no s'apaguen mai.

Mira amunt
La Terra no es mouLa Lluna sempre li mostra la mateixa cara: penja del mateix lloc, tot el dia.

Mitjanit lunar
Terra plenaNomés la seva llum blava cau al terra. Dotze hores després, el Sol torna.

Pots construir una base a la Lluna?

Sí: hi pots excavar i construir, i la Lluna conserva tot el que canvies, com la Terra. El difícil és portar-hi els materials. Per això serveix el mòdul de càrrega del coet: una bodega de 36 ranures que vola amb tu (dos mòduls: 72 ranures), s'obre a la Lluna i es queda on aterra el coet. Una pila plena pesa 50 kg tant se val què contingui, i la pantalla del coet et diu què et costa la teva càrrega en combustible abans de marxar.

Tingues en compte que és una alpha: una base que viu dels recursos propis de la Lluna — el seu propel·lent, el seu alumini, els seus escuts tèrmics — és possible, però les fàbriques estan fetes primer per a la Terra.

Com tornes a la Terra?

Puja a bord, tria Torna a la Terra i encén el motor. Des de la superfície lunar el viatge de tornada costa uns 3,4 km/s. El pilot automàtic s'enlaira, crema cap a la Terra, hi passa a 100 km per damunt, frena primer cap a una òrbita baixa (entrar-hi directe a 4,4 km/s cremaria el carenat), després reentra amb el morro endavant i aterra dret a prop de la seva plataforma de llançament, com un propulsor reutilitzable. També pots triar qualsevol punt d'aterratge al mapa.

Abans que marxis, un avís: prémer F dues vegades en ple vol t'expulsa i el coet es perd. A l'espai, en Supervivència, això és mortal. De tornada a l'aire de la Terra, saltar amb un parapent plegat és una altra història: mira la guia de wingsuit, paracaigudes i parapent.

I Mart?

Encara no. El sistema solar és descrit al fitxer de mapa del món i està fet per rebre més cossos (Mart està previst), però avui la Terra i la Lluna són els dos móns on pots caminar.