En aquesta pàgina
Com arribo a la Lluna?
La Lluna és un món de debò on pots aterrar, amb el seu propi terreny, desat com el de la Terra. Hi vas en coet; el pilot automàtic fa tot el viatge. El radi de la Lluna és de 273 km, un quart dels 1000 km de la Terra.
- 1,62 m/s²gravetat lunar (0,165 g)
- 273 kmRadi de la Lluna
- 4,2 km/sDe la Terra a l'òrbita baixa
- 3,4 km/sde la superfície lunar a casa
- 1
Construeix un coet amb prou delta-v
Dos dipòsits arriben a un aterratge a la Lluna; quatre dipòsits fan l'anada i la tornada. Els dipòsits de metà donen uns 7,0 i 8,3 km/s. Porta dewars de recanvi en un mòdul de càrrega si vols repostar allà dalt.
- 2
Fixa la destinació
Prem N a la cabina i tria la Lluna, o escull un punt d'aterratge al mapa: et mostra la ruta i si el teu coet ho pot fer.
- 3
Encén el motor
Space, i després P per al pilot automàtic. Puja, arriba a l'òrbita, encén el motor cap a la Lluna, corregeix el rumb, entra en òrbita lunar i aterra. L'acceleració del temps accelera sola el creuer.
- 4
Aterra
El coet es desplaça cap al punt triat i es manté suspès a 20 m per sobre abans d'aterrar. Si arriba massa lluny (a més de 6 km a la Lluna), aterra tan a prop com pot i t'ho diu.
- 5
Torna a casa
Puja a bord, tria Torna a la Terra i encén el motor. El coet passa a 100 km per sobre de la Terra i frena primer cap a l'òrbita baixa, perquè una entrada directa a 4,4 km/s cremaria el carenat.
| Tram | Delta-v |
|---|---|
| De la Terra a l'òrbita baixa | uns 4,2 km/s |
| De l'òrbita baixa a la Lluna | uns 1,2 km/s |
| Entrada en òrbita lunar | uns 0,3 km/s |
| De l'òrbita lunar a terra | uns 0,9 km/s |
| De la superfície lunar a la Terra | uns 3,4 km/s |
Com és la Lluna?
- Cel negre i sense meteorologia: sense aire, sense pluja, els estels en ple dia. La Terra penja immòbil al cel (la Lluna li mostra sempre la mateixa cara) i passa per les seves fases. Els sons t'arriben apagats, a través del vestit.
- Gravetat baixa: 1,62 m/s², sis vegades més feble que a la Terra. Saltes molt més amunt i caus més a poc a poc.
- Deserts de pols i terres altes: mars foscos ondulats de regolita, terres altes clares d'anortosita, i laberints de canyons de 4 a 9 m d'ample i fins a 32 m de fondària.
- Cràters de totes les mides, d'uns quants metres a móns de cràters de 28 a 60 km d'ample amb parets en terrasses i un anell de cims.
- Móns interiors als fons dels grans cràters: un bosc de plata, un jardí d'arbres-llanterna amb fruits de cristall, bosquets de cristall i camps de gel, amb molsa lunar i falgueres d'estrella.
- Sota terra: sales amb volta sota els móns interiors, pous des dels fons dels cràters, fissures i tubs de lava.
Hi ha vida a la Lluna?
- Ala de perla: l'ocell gegant que plana sobre els cràters. Domestica'l amb falgueres d'estrella (unes vuit), posa-li una sella celeste i et porta volant a qualsevol lloc: Space dues vegades per enlairar-se. Porta'l de tornada a la Terra amb un coet, lligat amb corda, per aconseguir l'emblema Retorn a casa.
- Llom de pols: un herbívor amb closca que va en ramats. Les tisores en treuen feltre de pols (farcit per a coets) i deixa caure heli-3 cada 6 a 9 minuts; cria'l amb molsa lunar.
- Cargol de geoda: menja cristall i deixa quars cada 5 a 8 minuts, silici sense haver de cavar muntanyes. Una reixa sota el corral recull el que deixen caure.
- Gola de pols: hostil, neda dins la regolita i irromp sota els lloms de pols i els jugadors. Les seves plaques redueixen a la meitat les peces de closca d'una cabina o d'un carenat.
Criatures de la Lluna
Què es pot trobar i fabricar a la Lluna?
- Minerals: titani només a 2-60 m de fondària (a la Terra, 90-200 m), ilmenita sota els mars, ferro meteòric sota les parets dels cràters, bauxita i anortosita a les terres altes, coure a les parets dels laberints, quars i gemmes als bosquets de cristall, heli-3, i gel en massa prop dels pols. Cada tipus també té jaciments gegants.
- Al forn: la ilmenita dona 2 de titani amb la meitat del carbó, el ferro meteòric dona 2 d'acer sense carbó, l'anortosita (amb un cable amb energia) 2 d'alumini, la regolita 32 de vidre. L'heli-3 crema quatre vegades més temps que el carbó.
- Construir: la fusta lunar dona taulons, portes i mobles; la formigonera fa formigó a partir de regolita i aigua.
- Una base lunar que fabrica els seus propis propergols, alumini i escuts tèrmics és un objectiu del camí de progressió.
Preguntes
Quant dura el viatge?
Uns quants minuts per a tu: el joc accelera el temps durant el creuer sol, i el pilot automàtic s'encarrega de les enceses del motor.
Puc aterrar on vulgui?
Escull un punt d'aterratge al mapa. El coet hi vola, es manté suspès a 20 m per sobre i aterra; si arriba a més de 6 km a la Lluna, aterra tan a prop com pot.
Què passa si em quedo sense propergol a la Lluna?
Un coet d'hidrogen reposta amb gel lunar en una planta de gas (oxigen líquid i hidrogen líquid). Per a altres combustibles, porta dewars plens en un mòdul de càrrega i aboca'ls a la pantalla del coet abans de la tornada.
Hi ha alguna cosa viva a la Lluna?
Sí: l'ala de perla (un ocell gegant que pots muntar), el llom de pols, el cargol de geoda, i la gola de pols hostil sota la regolita.
Actualitzat