Com trobar tots els recursos d'Openworld: petroli, minerals i gemmes, fondària a fondària

On trobar recursos a Openworld: llegeix el terra

Openworld és un sandbox de vòxels en un planeta sencer i rodó, per a Mac (natiu a Apple Silicon), Windows i Linux. El seu subsòl no és un decorat qualsevol: cada recurs té una franja de fondària, un paisatge preferit i, els grans jaciments, un senyal a la superfície. Aprèn els senyals i deixaràs d'excavar a cegues:

• Un camp petrolífer gegant: una taca irregular de betum negre, d'1 a 3 m d'ample, arran del terra de les terres baixes.
• Una lent de petroli petita: res a la superfície. Excava fins a trobar betum o argilita fosca, o segueix un pilar negre en una cova.
• Carbó i ferro: punts foscos i grans pàl·lids a totes les parets de les coves.
• Un jaciment gegant de mineral: còdols de mineral, de 2 a 4 m d'alçada, drets a terra damunt del seu nucli.
• Una geoda: una esfera buida de cristalls brillants.
• A la Lluna: heli-3 i titani als mars foscos, gel als pols.

Com trobar petroli

El petroli és el recurs amb més regles, i el que més importa més endavant: el querosè, el gas natural, el plàstic i el quitrà en surten. Es delata de dues maneres.

Camps petrolífers gegants: segueix els traspuaments negres

Un camp gegant és una lent de petroli d'uns 120 m d'ample i 12 m de gruix, amb el capdamunt uns 30 m sota terra, sota les terres baixes: planes i terreny suau lluny de les muntanyes. La Terra en té nou: un entre 250 m i 1,5 km del teu punt d'inici, vuit al voltant del planeta.

No cal excavar a cegues. De tres a cinc conductes prims de petroli pugen des de la lent fins a la superfície. Cadascun surt sota una tapa de betum, una roca de quitrà fosca, arran del terra, dins d'una taca negra irregular d'1 a 3 m d'ample: un traspuament de betum. Excava a través de la tapa i segueix el tub de petroli, d'uns 0,75 m d'ample, recte cap avall. Espera veure diverses taques en unes quantes desenes de metres. Aquest és el lloc per construir una refineria de veritat.

Lents petites: es troben excavant

La major part del petroli dorm en lents petites: de 20 a 60 m d'ample, de 6 a 16 m de gruix, amb el centre entre 20 i 60 m sota terra, atrapades sota una capa d'argilita fosca. Prop del 18 % dels quadrats de terreny de 160 m en tenen una, més en terra seca i en turons de cim pla. Busca sota deserts, planes i altiplans; mai sota províncies volcàniques ni muntanyes altes.

No es veu res a la superfície, però de cada lent pugen dos o tres conductes prims que s'aturen entre 2 i 8 m sota terra, en una taca de betum. Excava un pou: quan el teu pic topi amb betum o argilita fosca, el petroli és a sota. Una lent petita et dona el teu primer plàstic i el teu primer querosè, no una gran fàbrica.

A les coves: pilars negres de betum

Allà on un conducte creua una cova, el seu folre és de betum en lloc d'argilita: un pilar negre s'alça entre el terra i el sostre. Segueix-lo cap avall fins a la lent, amb torxes a la mà — la guia de coves explica què més hi viu.

La bossa d'aire damunt de cada lent

El petroli mai no omple la lent fins al sostre: queda una mica d'aire a dalt, sobre una superfície de petroli plana — fàcil de veure en mode espectador.

Com trobar petroli, pas a pas

1. 1

   Tria el teu terreny

   Camps gegants: terres baixes suaus. Lents petites: deserts, planes, altiplans. Evita els volcans i les muntanyes altes.

2. 2

   Busca taques negres

   Camina per les terres baixes mirant el terra: una taca negra esquinçada assenyala un camp gegant. El més proper és a menys d'1,5 km del teu inici.

3. 3

   O baixa sota terra

   En una cova, un pilar negre indica un conducte. Cap cova? Excava un pou: betum o argilita fosca volen dir petroli a sota.

4. 4

   Segueix el tub cap avall

   Excava a través de la tapa i segueix el conducte: uns 30 m fins a un camp gegant, de 20 a 60 m fins a una lent petita.

5. 5

   Porta un cubell

   Un cubell (tres lingots de ferro) puja un metre cúbic cada vegada. Per a més, una bomba girada per un eix, i un tub fins a un dipòsit.

6. 6

   Marca el lloc

   Col·loca una torxa, o encén el betum: voldràs tornar-hi.

La flama eterna: un far sobre el teu petroli

El betum crema. Fes clic dret sobre un bloc de betum amb una torxa a la mà i s'encén, juntament amb el betum que l'envolta en el mateix metre de terra — i no s'apaga mai. La flama taronja, d'un metre d'alçada, il·lumina 10 m al voltant: de nit es veu de lluny, un far sobre el teu petroli.

La lava també encén el betum. L'aigua l'apaga, i un bloc en flames que excaves torna betum normal. Compte: si et quedes dins la flama, t'encens i perds 5 punts de salut per segon fins que s'apagui, o fins que et llancis a l'aigua.

Per a què serveix el petroli

Recull el petroli amb un cubell o bomba'l, i crema tal com és: 20 segons per metre cúbic en una ranura de combustible. El seu valor real és a la refineria, una columna de coure sobre un fogó d'acer. Cada metre cúbic dona querosè (l'RP-1 dels coets, un cop abocat en un dewar), gasolina i dièsel, gas natural (metà líquid per als coets de metalox, a la planta de gas) i quitrà — i, amb un altre ajust, plàstic. El betum mateix és un combustible, que crema una tercera part més estona que el carbó (80 segons per metre cúbic), i 16 vòxels n'hi donen dos de quitrà a la quadrícula de fabricació.

El plàstic és el que compta. Les plaques electròniques es laminen sobre ell, les bateries de liti i les peces lògiques es construeixen amb ell, el cable d'energia gran s'embeina amb ell, i cada ordinador, consola i peça de coet necessita plaques electròniques. Les bombes i la refineria en funcionament són a per a què serveix el petroli en una fàbrica.

Guia de mineria: on trobar ferro, or, gemmes i la resta, per fondària

El mineral es troba en filons, cadenes de bosses a la roca fins a 200 m de la superfície. Cada mineral té la seva franja de fondària, en metres sota terra, i alguns prefereixen una terra concreta. El carbó i el ferro són els més comuns, les gemmes i l'urani els més rars. Els dotze minerals de la Terra, de la superfície cap avall, i la rara raisonite:

A prop de la superfície (de 3 a 10 m)

• Carbó: 3–70 m — les teves torxes, el teu combustible i el reductor del forn.
• Bauxita: 3–30 m, tres vegades més comuna sota els tròpics.
• Salnitre: 3–40 m, tres vegades més comú sota deserts calorosos.
• Sílex: 3–60 m, i a la grava.
• Sofre: 5–80 m, tres vegades més comú a les províncies volcàniques.
• Coure: 8–90 m, més comú sota les terres altes.
• Ferro: 10–140 m — eines, armadura, cubells i totes les màquines.

Fondària mitjana (de 20 a 35 m)

• Liti: 20–120 m, més comú sota les terres altes.
• Raisonite: bosses violetes rares d'1 a 3 cubs, 35–110 m, per al primer aliatge. Cal un pic de ferro o millor.

Profund (de 70 a 200 m)

• Or: 70–200 m.
• Titani: 90–200 m, tres vegades més comú a les províncies volcàniques.
• Gemmes: 100–200 m, més comunes sota les muntanyes. El diamant es talla del mineral de gemmes.
• Urani: 120–200 m.

• 12tipus de mineral als filons de la Terra
• 200metres de terreny, fins a la roca mare
• 89jaciments gegants a la Terra
• 9camps petrolífers gegants entre ells

Carbó i ferro en la teva primera hora

No necessites una taula de fondàries per començar. Els primers 48 m sota terra guarden una xarxa més densa de petits filons de carbó i de ferro: gairebé un de cada dos cubs de roca de 6 m en té algun, així que totes les parets de les coves en mostren. Una armadura de ferro completa cap en dos o tres filons de ferro. Entra a qualsevol cova amb torxes i segueix els punts foscos (carbó) i els grans pàl·lids (ferro): per això les teves primeres nits van millor sota terra, i per això els minerals de la teva armadura mai no són lluny.

Jaciments gegants: els senyals i on buscar

Cada món amaga també jaciments gegants: el·lipsoides de mineral de 40 a 120 m d'ample, mineral pur al nucli, amb el capdamunt d'uns pocs metres a 30 m sota terra. La Terra en té uns noranta. Els primers jaciments de carbó, ferro, coure i bauxita són entre 250 i 700 m del teu punt d'inici, els segons de carbó, ferro i coure una mica més lluny, i un de cada altre tipus a menys d'1,5 km.

Per localitzar un jaciment de mineral, busca còdols de mineral, de 2 a 4 m d'alçada, drets a terra damunt del seu nucli: els veus de lluny. Cava al mig, on el mineral és pur. Cada mineral també té un paisatge preferit:

• Carbó i petroli: les terres baixes, lluny de les serralades.
• Ferro i urani: molt endins de terra, al cor dels continents.
• Coure i gemmes: sota les serralades.
• Or: al peu de les serralades.
• Titani: al llarg de les costes.
• Liti: terra calorosa, seca i plana. Bauxita: els tròpics. Salnitre: els deserts.

Geodes, aigües subterrànies i lava

Les geodes són entre 20 i 160 m de fondària, en un de cada quatre quadrats de terreny de 90 m: esferes buides de 4 a 9 m de diàmetre, amb la closca de calcita folrada de cristall lluminós (més de la meitat), quars (una cinquena part) i gemmes (6 %). La seva llum freda arriba als 5 m: una fita en la foscor.

Els aqüífers són coves inundades: lents d'aigua subterrània de 20 a 52 m d'ample, a entre 12 i 80 m de fondària, més freqüents sota climes humits. Un cubell recull l'aigua, una bomba l'extreu; en una cova inundada aguantes la respiració 15 segons abans d'ofegar-te.

Els llacs de lava omplen cambres en cúpula vorejades d'obsidiana, roca de magma i basalt. El seu fons és entre 6 i 30 m per damunt de la roca mare, a almenys 40 m sota la superfície, en un de cada cinc quadrats de terreny de 220 m — un de cada dos a les províncies volcàniques. La lava il·lumina 12 m al voltant, i un metre cúbic crema 100 segons en una ranura de combustible, contra 15 del carbó. No hi nedis mai: mira com no morir a la lava.

Recursos a la Lluna

La Lluna té la seva pròpia taula: titani a només 2–60 m de fondària, i ilmenita sota els mars foscos (dos lingots de titani amb la meitat de carbó); ferro meteòric sota les parets dels cràters (acer sense carbó); bauxita a les terres altes; coure a les parets dels laberints; quars i gemmes als bosquets de cristall; heli-3, un combustible quatre vegades més llarg que el carbó; i gel en massa prop dels pols, que una planta de gas converteix en propel·lent de coet. Cada tipus també té jaciments gegants, repartits per tota la Lluna. Planeja el viatge amb la guia de la Lluna i un coet.